Els Àtoms i les molècules

ÀTOMS I MOLÈCULES

Els elements han d'estar presents en la nostra dieta en la proporció adequada. Aquesta quantitat s'anomena quantitat diària recomanada.

• ÀTOMS AÏLLATS: Els elements del grup 18, els gasos nobles, es presenten a temperatura ambient com a gasos, i les seves partícules són àtoms aïllats.

• MOLÈCULES: Una molècula és un grup concret d'àtoms units per un enllaç covalent. Una substància molecular és un conjunt de molècules.

Els bioelements

BIOELEMENTS

Són un nombre reduït d'elements químics:

• BIOELEMENTS PRIMARIS: Representen el 99 %de la massa dels éssers vius i formen les seves molècules essencials.

• BIOELEMENTS SECUNDARIS: Representen el 0,9 % de la massa dels éssers vius, encara que també són imprescindibles.

• OLIGOELEMENTS: Biolements que es troben en una proporció inferior al 0,1 %.

Poden ser: 

• INDISPENSABLES: Es troben en tots els éssers vius. 

• VARIABLES: Només en necessiten alguns organismos.

La història dels elements i la seva classificació

HISTÒRIA DELS ELEMENTS

Els elements químics que coneixem actualmente s'han anat descobrint a poc a poc al llarg de la historia. La majoria dels elements es van descubrir durant el segle XIX.

La llista es va completar al llarg del segle XX i avui dia hi ha identificats 118 elements en total.

LA CLASSIFICACIÓ DELS ELEMENTS

Quan va començar a augmentar el nombre d'elements químics, una de les metes científiques va ser clasificar-los agrupant-ne els que tenen propietats comunes.

• METALLS I NO-METALLS: Fins a l'inici del segle XIX només es distingia entre metalls i no-metalls.

• TRÍADES: Ordenats segons la massa, l'element central de la tríada tenia propietats intermèdies entre les dels altres dos.

• LLEI DE LES OCTAVES: Un científic va ordenar els elements coneguts segons la massa, i va comprobar que les propietats es repetien cada set elements i això ho va denominar com a llei de les octaves.

Anomenar compostos

ANOMENAR UN COMPOST BINARI

La IUPAC admet diverses formes d'anomenar un compost bianri. Però aquestes regles no s'apliquen a aquells compostos en els quals l'oxigen és l'element electronegatiu.

La NOMENCLATURA DE COMPOSICIÓ es forma així:

• Nom de l'element electronegatiu + -ur + de + nom de l'element electropositiu

El nom de cada element va acompanyat d'un prefix que indica el nombre d'àtoms d'aquests element :

1. Mono (per a un)
2. Di (per a dos)
3. Tri (per a tres)
4. Tetra (per a quatre)
5. Penta (per a cinc)
6. Hexa (per a sis)
7. Hepta (per a set)

Exemple: CS2  = Disulfur de carboni

NOMENCLATURA D'STOCK: S'admet com una variant de l'anterior: prescindeix dels prefixos que indiquen el nombre d'àtoms de cada element, es forma així:

• Nom de l'element electronegatiu + -ur + de + nom de l'element electropositu

Al costat d'aquesta nomenclatura sempre hem de posar les Valències que tingui (Si no té valències o té només una no hi posem res)

Exemple: CS2 = Sulfur de carboni (IV)

SISTEMES DE NOMENCLATURA

.

La taula periòdica

LA TAULA PERIÒDICA DELS ELEMENTS

És una taula on s'organitzen tots els elements químics en ordre creixent del nombre atòmic

• Les files de la taula s'anomenen períodes. Tots els elements que són del mateix período tenen el mateix nombre de capes d'electrons. (N'hi han 7 files)

• Les columnas de la taula s'anomenen grups. Tots els elements que són d'un mateix grup tene el mateix nombre d'electrons a l'última capa. (N'hi han 18 columnes)

En cada casella de la taula hi ha representat un element químic, amb el seu símbol, nom i nombre atòmic, a més a més també s'hi indica la seva massa atómica. 

En cada casella de la taula hi ha representat un element químic, amb el seu símbol, nom i nombre atòmic, a més a més també s'hi indica la seva massa atómica. 

Com podem veure cada element químic té assignat un color, i cada color té un significat. 

Per exemple:

•  Els de color rosa fluix s'anomenen no metalls
•  Els  vielotes són els anomenats metalls
•  Els de color groc són els metal·loides
•  I finalment els grisos s'anomenen gasos nobles

Aquest video ens ensenya a distinguir els periòdes i els grups de la taula periòdica. També ens explica la classificació de cada un.

Àtoms

ELS ÀTOMS

Tots els organismos están formats per àtoms, unes partícules extraordinàriament petites.

Els mateixos àtoms están integrats per unes altres partícules més petites (electrons, protons i neutrons) que es mantenen unides per l'acció de forces molt poderoses.

Quan els àtoms es divideixen s'allibera una gran quantitat d'energia.

I aquesta s'aprofita a les centrals nuclears per a produir electricitat mitjançant uns dispositius anomenats reactors nuclears.

• REPRESENTACIÓ DE L'ÀTOM

La representació d'un àtom es compon per:

- nombre de massa: protons + neutrons

- nombre atòmic: protons

ISÒTOP

Àtoms amb el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons

IONS

Quan un àtom perd electrons es converteix en positiu i s'anomena catió

Quan un àtom guanya electrons es converteix en negatiu i s'anomena anió

la radioactivitat i les centrals nuclears

LA  RADIOACTIVITAT I LES CENTRALS NUCLEARS

Les tres ciutats més importants que han sigut afectades per accidents en centrals nuclears son: Txernòbil, Hiroshima i Nagasaki

Els anys de vida de una central nuclear están entre 30 i 40 anys. Després cal tancar-la hermèticament.

Quan un nucli es inestable es diu que es radioactiu

A les reaccions nuclears els nuclis es veuen modificats:

- un nucli pot perdre o guanyar partícules (protons i neutrons)

- un nucli es pot trencar

- dos nuclis petits es poden unir

Un nucli pot emetre diferents radiacions:

• radiació alfa: partícules formades per 2 protons i 2 neutrons
• radiació beta: són electrons 
• radiació gamma: es una ona electromagnética 

Dissolucions

LES DISSOLUCIONS

• Dissolvent: És el component de la dissolució que hi ha en menys quantitat
• Solut: És el component de la dissolució que hi ha més quantitat
• SOLUT+ DISSOLVENT= DISSOLUCIÓ

Una dissolució, que és, una mescla homogènia de dos components o més hi pot haber diferents tipus de dissolvents i de soluts.

Les dissolucions més freqüents que ens trobarem en la vida quotidiana són aquelles que el dissolvent és un líquid, que normalment és l'aigua

Video de Boyle i Mariotte

• LA LLEI DE BOYLE I MARIOTTE

La llei de Boyle i Mariotte diu que sense canviar la temperatura (temperatura constant) si nosaltres tenim  una massa concreta de gas, i si augmentem el volum que té aquest gas, disminueix la pressió.

En la següent fotografía podem beure que els gasos, tenen tres magnituds:

• Pressió
• Volum
• Temperatura

I que aquestes están relacionades entre elles: